L’ambició de créixer cap a abans

Marina Brotons

Disponible en español

Usança naix de la convicció per transformar un estil de vida ja vinculat a la terra i els seus quefers en un medi de vida. És la recerca ambiciosa d’un possible nou equilibri en el sector agrari, almenys a xicoteta escala, on es dona la combinació abstracta, d’una banda, del respecte i la valoració cap als conceptes de sobirania, sostenibilitat i salut que creiem inherents en el sentit comú d’avantpassats que s’han dedicat a la terra; i, de l’altra, les noves corrents que joves agricultores portem incorporades per la generació a la qual pertanyem, com ara el coneixement de la crisi que hi ha a les societats actuals o els paràmetres innovadors de mesura i gestió d’explotacions agràries i la seua rendibilitat.

L’emoció d’esdevenir circular

Pretenem dur a terme un model de sobirania alimentària en el nostre poble a partir de la passió que ens desperta cultivar la terra i totes les activitats que això comporta. Aquesta barreja de sensibilitats conforma un projecte agroecològic, on caminem buscant l’equilibri entre la rendibilitat econòmica, la riquesa sociocultural que l’agricultura aporta al territori, la cura del paisatge i, molt important, la salut de les persones.

Comencem l’estiu del 2024 amb venda directa a la plaça del mercat i al propi bancal dels productes hortícoles més protagonistes en la nostra gastronomia autòctona, com ara els tostons a base de dacsa tendra, la pericana de la bajoca d’enrastrar i la tomaca del terreny amb diverses varietats autòctones. A més, cultivem ametllers i tenim la nostra marca d’oli d’oliva verge extra, ambdós cultius certificats en ecològic, fruit de la cura i el manteniment des de fa generacions dels bancals que conformen el nostre paisatge.

   Som qualitat sense elitisme. Som l’admiració que es desperta en la gent en veure la terra cultivada, cuidada.  

Amb la venda directa, ens adonem que, a més de ser el nostre producte, som les reaccions de les nostres clientes en fer el seu tast. Som la sorpresa en assaborir i recordar el passat: «estes tomaques són com les d’abans, les que portava mon pare de l’hort». Som l’alegria dels iaios i iaies quan tornen a la parada setmana rere setmana per comprar eixa hortalissa o fruita que veuen que tant els agrada als seus nets. Som el sentiment dels majors en saber-se cuidadors de l’alimentació dels infants. Som la ràbia i l’inconformisme d’aquelles consumidores que troben la motivació per trencar amb part del seu consum als supermercats i vindre al mercat buscant mans productores. Som qualitat sense elitisme. Som l’admiració que es desperta en la gent en veure la terra cultivada, cuidada.

Volem créixer cap a abans. Sí, cap a abans. Ampliar el nostre bancal fent-lo ramader perquè, almenys a xicoteta escala, veiem que buscar el desperdici zero és el camí. No pretenem el creixement empresarial, sinó abastir de productes nutritius la nostra població amb la seua capacitat de mercat. Per això, ampliar els productes donant pas a la ramaderia, que sempre ha anat lligada de l’agricultura, amb el reciclatge de residus vegetals d’hortícoles que donen a menjar al bestiar i seguidament generen més aliment i més adob que empeny el creixement de nous cultius. Trobem que és el sistema circular més emocionant que podrem conéixer mai, no creus?

El capital està de l’altre costat

Som xicotets productors, artesans de la terra. La nostra supervivència no seria possible sense la consciència de les persones consumidores que valoren la frescor i la qualitat dels nostres productes, a més del valor afegit de la proximitat.

Hui dia, rebem un bombardeig incansable de discursos per la sostenibilitat, que ens volen fer creure que allò que comprarem a partir d’ara ja serà eco-friendly, reutilitzat, etc.; però la gran majoria d’aquests «ajustos» parteixen d’ideals propis del mateix sistema que ha provocat inicialment els problemes de sostenibilitat planetària i de desigualtat econòmica. Amb el projecte Usança, pretenem actuar de forma local amb l’ideal que aquesta és justament una manera de solució global. Som ambiciosos, ho sabem.

Entenem que la minva i la inviabilitat de tot minifundisme i treball artesà, a xicoteta escala, han estat guiades. Ens estem quedant sense oficis, i les traves en tots els àmbits són intencionades. El capital està de costat de la gran indústria. Caiga qui caiga.

A banda de les ofertes més competitives en preus, la comoditat horària d’un súper i la diversitat d’opcions on triar, hem de saber que hi ha falta de transparència, mitges veritats sobre la procedència de la matèria primera, la normalització de l’ús de conservants i additius nefastos per a la salut de les persones, la creació de modes de consum, la comercialització de vegetals a base de plàstics d’un sol ús, l’omissió brutal d’informació referent a les conseqüències de certes explotacions sobre el medi ambient, etc. Amb tot això… aconsegueixen vendre’ns els seus productes. Vendre. Vendre. Vendre. I la resta?

S’ha transformat l’imaginari col·lectiu de l’alimentació humana, fent-nos creure que la temporalitat dels cultius no existeix; és a dir, que podem tindre de tot sempre o que és sostenible consumir moniatos importats de l’Egipte. Ens han fet consumidores capritxoses i sense miraments. Tot per vendre més. Sempre més, siga quin siga el cost global. Que ho pague la resta. Fent-nos cecs és més fàcil vendre’ns un producte, com la soja del tofu, i un discurs, com el veganisme.

    Ja que la cultura dominant ens arrossega cap als seus interessos potenciant les grans indústries i explotacions, ens toca ajuntar-nos i trobar les nostres pròpies solucions.   

Per això, en projectes locals i vinculats al territori com el projecte Usança, resideix l’esperança de revertir aquesta opacitat, desinformació o indiferència en la població que promouen aquests models de consum d’aliments. Perquè sabem que és a través de les pràctiques validades socialment i dels discursos prominents com generem les nostres opinions, esquemes mentals i sensibilitats. És a dir, les subjectivitats es conformen a partir dels contextos en els quals les persones participem. Per tant, ja que la cultura dominant ens arrossega cap als seus interessos potenciant les grans indústries i explotacions, ens toca ajuntar-nos i trobar les nostres pròpies solucions. D’aquesta manera, al projecte Usança pretenem oferir una alternativa a les pràctiques de consum d’hortalisses que capitalitzen la salut i ara més que mai fan negoci blanquejant la sostenibilitat. La conscienciació és la major diana que veiem possible per trencar amb la mort dels localismes que coneixen i cuiden el territori. I per aportar el nostre granet de sorra en la construcció d’un nou sistema. Així doncs, entenem que, a més a més del producte, oferim la conversa que et consciencia i fa entendre per què les tomaques són de l’estiu.

La revolució de la proximitat

Una cultura on transmetre que el sabor és possible. És curiós perquè és ben sabut que un gran problema en l’alimentació de hui en dia i del futur és la falta d’interés i motivació per consumir vegetals i fruites, sobretot per part dels més joves. En certa manera és normal: les hem transformades i alienades de tal manera que ja no fan gust del que són. La frescor, la paciència d’estar-se el temps que els toca a la terra, l’aportació d’adobs orgànics en lloc de químics i hormones accelerants del creixement. Sabor? Nutrició?… Ràpid. Ràpid. Ràpid.

Apostem per una xarxa de consum on la riquesa no només consisteix a poder-ho aconseguir a l’hora que vulgues, sinó a saber que no s’empren tones de plàstics perquè tu t’ho pugues emportar a casa embolicat quan ve d’altre continent, o emprant productes químics que retallen la fertilitat de la terra i amenacen la biodiversitat. Un consum on no es necessiten 8 hores de viatge per fer-te arribar un simple vegetal que es pot cultivar a metres de ta casa, que no s'estan explotant infants i dones a l’altra punta del món per obtindre les noves varietats híbrides. Que no, que no cal tot aquest xiringuito que ens hem muntat.

   Deixem de participar en contextos en què es barallen multinacionals per fer-ho en un entorn personal, propi, i amb qui s'embruta les botes i les mans de terra.   

Retallem distàncies, apropem interessos, donem-nos suport, generem doncs un canvi a partir del nostre tipus de consum. L’experiència de vincular-nos a productores de proximitat pot ser tota una revolució. Són petits gestos amb els quals, possiblement, podràs generar un circuit d’economia circular. Adonem-nos que hem substituït la proximitat i confiança mútua entre productors i consumidors per infinites auditories, inacabables condicionants burocràtics i sovint repetitius i absurds pels productors, per l’exportació de la nostra matèria primera de qualitat mentre importem producte estranger «més barat».

Participem doncs en les iniciatives sobiranes dels nostres territoris. Deixem de participar en contextos en què es barallen multinacionals per fer-ho en un entorn personal, propi, i amb qui s'embruta les botes i les mans de terra. Així, cultivem també la conformació de noves subjectivitats que trenquen amb el model autodestructiu dels territoris.

Gaudir de la feina

Sabem que la situació de relleu generacional al camp i, en general, del sector primari de finques menudes i negocis, és preocupant. Però hem de poder sobreviure. Els menuts hem de poder mantindre’ns. Ens sobren motius. I, si comptem amb el suport de la resta de la comunitat, podrem dur a terme l’estimada agricultura com a medi de vida digne.

D’altra banda, també és cert que la situació laboral a escala global en qualsevol dels altres sectors, no és sobradament fàcil. Amb això, no pretenem fer comparatives, sempre són fastigoses. Cada persona ha de trobar la seua manera d’estar en equilibri. Sols dic que la feina al camp en una finca menuda, si el consumidor acompanya, no és tan lletja com ens l’han pintada. És compartit amb altres productors que les feines que exigeix el cultiu de la terra abasten tantes dimensions, que toques la satisfacció personal en diverses àrees. Poses en pràctica la capacitat de planificar a llarg termini, organitzant la rotació dels cultius al bancal, escalonant les èpoques de sembra i recol·lecció, etc. T’endinses en el repte de gestionar i preveure de sanitat els cultius, cadascun amb les seues peculiaritats. Procures, com en la vida mateixa, mantindre l’equilibri perquè el cultiu puga desenvolupar-se i convertir-se en aliment. Es troba també el vessant comunitari, on hi ha el tracte directe amb la gent consumidora dels teus productes, una part molt satisfactòria. I també una part més solitària quan et trobes als camps sembrant, rascant, llaurant, ficant tutors, desbrossant, desullant, etc., on has de saber estar amb tu mateixa i gaudir dels teus ritmes i de la feina. Gaudir de la feina! Gaudir? De la feina?! En definitiva, són feines que poden ser gratificants per a milions de personalitats que estem al món i que potser ni ens ho hem plantejat.

D’entre totes aquestes variables i intencions, sorgeix la viabilitat del projecte Usança, que va traçant les seues línies a través de mirar l’agricultura amb una nova mirada, sense vergonya de ser xicotets. A poc a poc, podem construir xarxes de productors que, entre tots, puguem abastir d’una alta varietat d’aliments la nostra població fent-la rica, de nou, per sobirana. Construïm xarxes participatives d’un consum d’aliments més conscient i transformador. Fem gran la comunitat a partir de la terra i els seus fruits.

---

L’original d’aquest article forma part del llibre col·lectiu Soberanía alimentaria y economía feminista (Ed. Catarata 2026).
https://www.catarata.org/libro/soberania-alimentaria-y-economia-feminista_184492/