Mariona ESPINET i Germán LLERENA

L'Agroecologia, sens dubte, s'està obrint camí en el nostre món i en el nostre imaginari. En l'àmbit educatiu, i concretament en l'escolar, també. En el nostre context local apareixen diverses experiències del què anomenem agroecologia escolar. Aquest article les vol explicar.


TOT EL QUÈ UN HORT ENS POT ENSENYAR

En els centres escolar, els horts ja tenen història. Durant els anys 1970-80 existien diferents experiències d'horts escolars, preocupades majoritàriament per la pèrdua de contacte de l'alumnat amb la producció d'aliments. Es plantejaven com a projectes de connexió amb el món rural, que s'anava reduint dràsticament, i amb els cicles biològics de les plantes.

De fet, un hort dins d'un centre escolar és un ambient privilegiat per treballar amb processos ecològics, fortament intervingut per les actuacions dels grups, afectat pels factors abiòtics, escenari de relacions ecològiques múltiples, sobretot si s'introdueixen les associacions entre plantes i altres plantejaments de l'agricultura ecològica. L'hort escolar és una porta privilegiada perquè entri l'ecologia a l'escola.

 

agroecologia01
agroecologia02
 

Permet observar el desenvolupament dels cicles naturals, però també experimentar amb diverses possibilitats. Això s'ha d'aprofitar per plantejar-se com planificar, com prendre decisions sobre el què es farà, com compartir el què s'aprèn, expressar el què s'espera i organitzar els passos a seguir. És a dir, permet entrar de ple en el terreny de la comunicació, el llenguatge i el treball cooperatiu. L'art, el suport informàtic, el relat o el llenguatge científic poden desenvolupar-se a través de projectes de l'hort. A més, és l'escenari perfecte per una tecnologia artesanal significativa, per introduir el treball manual en una educació majoritàriament teòrica.

El fruit del treball a l'hort ens porta cap a fora del seu espai. Cap a la cuina, com aliment per compartir en el menjador, pot ser el vehicle per treballar la salut. Cap a les famílies del centre educatiu, fomenta els vincles de la comunitat escolar; com per exemple amb l'organització dels torns de treball setmanals per el manteniment de l'hort durant l'estiu. Hi ha centres que porten la seva producció a mercats, fet que pot ajudar a pensar en termes econòmics. D'altres estan treballant amb ganes de portar els seus productes a menjadors socials, que ara obren amb més freqüència que anteriorment.

I tants camins hi ha cap a fora com cap a l'hort. Durant les crisis de l'aigua que s'han viscut en els últims anys, menjadors escolars i moltes famílies recollien l'aigua que no consumien perquè es pogués regar l'hort escolar. Els materials necessaris sovint arriben de l'entorn social immediat, com les llavors que arriben de bancs de varietats autòctones.

A més de l'ecologia i la tecnologia, amb aquests fluxos d'entrada i sortida, l'hort escolar ecològic permet establir connexions socials. Les llavors poden arribar amb històries d'esforços col·lectius de recuperació, en una conjuntura de pèrdua de biodiversitat cultivada. S'estableix així el compromís d'un grup o centre amb aquestes lluites. També arriben cursos de tècniques ecològiques oberts al municipi, col·lectius que realitzen pràctiques de jardineria, plans d'ocupació laboral, visites d'altres grups que tenen la seva pròpia experiència o alumnat de secundaria que ha estudiat les llegendes locals agrícoles, la manera d'utilitzar plantes aromàtiques o de guardar llavors, i es disposen a fer formació pels cursos de primaria o educació infantil.

L'hort escolar ecològic és un projecte que pot desenvolupar l'educació infantil, amb horts de taula o al terra, tots els cursos de primària o de secundària, incloent per exemple els treballs d'investigació de batxillerat. A més acullen molt bé a estudiants en pràctiques, siguin de mòduls professionals o cursos universitaris, relacionats habitualment amb la didàctica o amb les ciències ambientals. De manera que permet realitzar plantejaments a llarg termini.

Per a això, la coordinació i el treball en xarxa del professorat és imprescindible. Això inclou formació, incorporació total o parcial d'educadors/es agroambientals, organització interna en comissions de treball, col·laboració entre institucions o diàleg amb el sector agrari. De manera que tot ha de reordenar-se, incloent diverses relacions laborals.

Aquesta complexitat de situacions és la que anomenem agroecologia escolar, l'agroecologia que fan els centre escolars. El seu objectiu és educatiu més que productiu i la seva importància és evident. Creiem que s'ha de donar suport a l'escola en aquest esforç, que es reconeguin com a noves finques agroecològiques; diferents, però imprescindibles.


Les llavors escolars

Els diferents centres i institucions que treballen l'Agroecologia Escolar a Sant Cugat, van proposar realitzar una experiència de recuperació de varietats autòctones. La idea era que arribéssin les llavors de la mà de persones i històries de recuperació: L'Alfons, de l'associació agroecològica l’Ortiga, va aportar a un centre la seva fava Mutxamel; un grup escolar va anar a conèixer Les Refardes per a obtenir altres varietats; altres llavors van arribar a una classe en una carta, procedent d'una altra escola, amb la recomanació de que les cuidessin, etc.

Les llavors tenen una història que permet creuar les ciències socials i les ambientals.

  Al vídeo Apadrinament Faves Reina Mora l'alumnat de l'escola Collserola explica la seva experiència amb el cicle de la fava Reina Mora. Us el recomanem.

 

Les investigacions en agroecologia escolar

Al batxillerat, l'alumnat ha de realitzar una investigació útil al seu entorn. Pensant en la lluita contra els transgènics, un grup es va centrar en la biodiversitat cultivada i les tècniques de cultiu dels pagesos del municipi. Després de descobrir que els segells de «producte ecològic» no pregunten sobre la diversitat, van demostrar que un sol grup de joves pagesos agroecològics cultivaven més varietat que la resta d'explotacions i que la introducció de transgènics podia perjudicar-los. A la seva investigació van demanar que el municipi es declarés Lliure de Transgènics i va arribar al Ple Municipal. Anys abans havia arribat però per part de l'oposició, en aquesta ocasió es tractava de l'alumnat i es va percebre de manera diferent, es va aprovar i ara estem protegits contra els transgènics.

L'Agroecologia Escolar ha obert la porta a nombroses investigacions: de batxillerat, treballs finals de carrera de Ciències Ambientals o de professorat, investigacions per tesines, etc. El municipi és ara una plataforma d'investigació, amb més de 20 investigacions realitzades en 6 anys, que la Universitat Autònoma de Barcelona ha coordinat.

 

La presa de decisions assambleària

A la classe de ciutadania de l'escola Gerbert D'Orlhac de Sant Cugat, van decidir investigar com prendre decisions col·lectives en relació a la tecnologia que havia de tenir l'hort per al reg. Durant unes sessions van construir unes normes internes per a la presa de decisions, a partir d'exercicis de debat en els que es reflexionava sobre com es fa perquè unes opinions no s'imposin als demés, perquè dues idees diferents puguin generar una tercera o perquè totes les persones de la classe puguin expressar la seva posició sobre un determinat assumpte. Després, van investigar sobre diferents tipus de reg sota criteris diversos, on entre els quals hi havia el de sostenibilitat, la dificultat d'implantació o manteniment, el cost econòmic, etc.

El sistema de reg que actualment tenen no és molt diferent de la resta d'horts escolars, no obstant, es tracta del sistema de reg més conscientment decidit de tots. A més, ha permès aprendre a respectar el debat, a expressar idees, a escoltar al mateix temps que s'opina i en definitiva a treballar en assemblea.

 

Mariona Espinet i Germán Llerena, GRESCA
Grup de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat, Escola i Comunitat
Universitat Autònoma de Barcelona

Artículo traducido por Jan Pascual

  PER SABER-NE MÉS

   Blog de Agroecología escolar

Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia al navegar por la web.

Si continúas navegando, aceptas su uso. Saber más

Acepto
El sitio web de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (www.soberaniaalimentaria.info) utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando la navegación por nuestra web. Estamos haciendo todo lo posible por facilitar el uso de dichas cookies, así como su gestión y control al utilizar nuestros servicios.

¿Qué son las cookies?

Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en el dispositivo del usuario de Internet al visitar una página web. Es el operador del sitio web el que determina qué tipo de información contiene dicha cookie y cuál es su propósito, pudiendo además ser utilizada por el servidor web cada vez que visite dicha web. Se utilizan las cookies para ahorrar tiempo y hacer la experiencia de navegación web mucho más eficiente. No obstante, pueden ser usadas con varios propósitos diferentes que van desde recordar la información de inicio de sesión o lo que contiene un pedido de compra.

¿Cómo utiliza Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas las cookies?

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas tan solo utilizará las cookies que nos dejes utilizar. Tan solo leeremos o escribiremos cookies acerca de tus preferencias. Aquellas que hayan sido instaladas antes de modificar la configuración permanecerán en tu ordenador y podrás borrarlas haciendo uso de las opciones de configuración de tu navegador. Podrás encontrar más información al respecto más adelante.

1. Cookies propias

Se trata de cookies técnicas que recogen información sobre cómo utiliza el sitio web (por ejemplo, las páginas que visitas o si se produce algún error) y que también ayudan a Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas a la localización y solución de problemas del sitio web. Las cookies técnicas son imprescindibles y estrictamente necesarias para el correcto funcionamiento de un portal web y la utilización de las diferentes opciones y servicios que ofrece. Por ejemplo, las que sirven para el mantenimiento de la sesión, la gestión del tiempo de respuesta, rendimiento o validación de opciones.

Toda la información recogida en las mismas es totalmente anónima y nos ayuda a entender cómo funciona nuestro sitio, realizando las mejoras oportunas para facilitar su navegación.

Dichas cookies permitirán:

  • Que navegues por el sitio.
  • Que www.soberaniaalimentaria.info recompile información sobre cómo utilizas la página web, para así entender la usabilidad del sitio, y ayudarnos a implementar las mejoras necesarias. Estas cookies no recogerán ninguna información sobre ti que pueda ser usada con fines publicitarios, o información acerca de tus preferencias (tales como sus datos de usuario) más allá de esa visita en particular.
Si tienes dudas o quieres hacernos alguna pregunta respecto de las cookies que utilizamos, puedes remitirnos tu consulta al correo electrónico info@soberaniaalimentaria.info

2. Cookies de terceros

Existe una serie de proveedores que establecen las cookies con el fin de proporcionar determinados servicios. Podrás utilizar las herramientas de estos para restringir el uso de estas cookies. La siguiente lista muestra las cookies que se establecen en la página web www.soberaniaalimentaria.info por parte de terceros, los fines para los que se utilizan y los enlaces a páginas web donde se puede encontrar más información sobre las cookies:

·       Cookies analíticas:

Las cookies de Google Analytics se utilizan con el fin de analizar y medir cómo los visitantes usan este sitio web. La información sirve para elaborar informes que permiten mejorar este sitio. Estas cookies recopilan información en forma anónima, incluyendo el número de visitantes al sitio, cómo han llegado al mismo y las páginas que visitó mientras navegaba en nuestro sitio web.

http://www.google.com/intl/es/policies/privacy        

·       Cookies técnicas:

AddThis es una empresa tecnológica que permite a los sitios web y a sus usuarios compartir fácilmente el contenido con los demás, a través de iconos de intercambio y de los destinos de bookmarking social. Las cookies AddThis se utilizan con el fin de habilitar el contenido para ser compartido. AddThis también se utiliza para recopilar información sobre cómo se comparte contenido del sitio web. Las cookies ayudan a identificar de forma única a un usuario (aunque no de forma personal, sino en cuanto a dirección) para no repetir tareas dentro de un periodo de tiempo especificado.

http://www.addthis.com/privacy

Disqus es un servicio gratuito que permite añadir comentarios a diferentes elementos de este sitio web. Disqus guarda en cookies tu identificación anterior en este sitio web o en otro para que no sea necesario iniciar sesión cada vez que utilices el mismo navegador.

https://help.disqus.com/customer/portal/articles/466259-privacy-policy

Cómo desactivar las cookies

Para cumplir con la legislación vigente, tenemos que pedir tu permiso para gestionar cookies. En el caso de seguir navegando por nuestro sitio web sin denegar su autorización implica que aceptas su uso.

Ten en cuenta que si rechazas o borras las cookies de navegación algunas características de las páginas no estarán operativas y cada vez que vayas a navegar por nuestra web tendremos que solicitarte de nuevo tu autorización para el uso de cookies.

Puedes modificar la configuración de tu acceso a la página web. Debes saber que es posible eliminar las cookies o impedir que se registre esta información en tu equipo en cualquier momento mediante la modificación de los parámetros de configuración de tu navegador:

Configuración de cookies de Internet Explorer

Configuración de cookies de Firefox

Configuración de cookies de Google Chrome

Configuración de cookies de Safari

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas no es titular ni patrocina los enlaces indicados anteriormente, por lo que no asume responsabilidad alguna sobre su contenido ni sobre su actualización.

El usuario puede revocar su consentimiento para el uso de cookies en su navegador a través de los siguientes enlaces:

Addthis: http://www.addthis.com/privacy/opt-out

Google Analytics: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=None

Google, Twitter, Facebook y Disqus: A través de los ajustes de cada navegador más arriba indicados para la desactivación o eliminación de cookies.