Marta Alicia RIVAS, Deisy RIVAS i Jaime SÁNCHEZ

Mobilitzacions contra la mineria a El Salvador. Foto: ADES

Mobilitzacions contra la mineria a El Salvador. Foto: ADES

En un poble organitzadament articulat, que es mobilitza i fa sentir, no tenen impacte els xantatges, amenaces i assassinats, les demandes milionàries, el màrqueting i la divisió social, ni altres argúcies de les empreses. La població respon des d’estratègies de resistència pacífiques, en les quals les expressions artístiques exerceixen un paper clau, cerca parar aquests projectes de mort que les corporacions mineres, encegades per la lluentor de l’or i la plata, pretenen implementar, sense importar-los la vida de milers d’homes i dones que habiten al llarg de la conca del riu Lempa, un dels tresors més importants de la pàtria salvadorenca.

AIXÒ DIU QUE ERA UNA TERRA AMB OR, AIXÒ DIU QUE ERA UN POBLE VALENT

Han passat més de deu anys des que sorgira la resistència antiminera en el departament de Cabañas, El Salvador, una força que ha aconseguit parar les corporacions mineres que els anys noranta van iniciar la seua fase exploratòria en el municipi de San Isidro, al nord de Cabañas, amb la mina El Dorado.

Vidalina Morales, presidenta de l’Associació de Desenvolupament Econòmic Social de Santa Marta (ADES), una de les principals organitzacions en defensa del territori i la vida, explica que la lluita va començar incentivada per les comunitats afectades. «Una vesprada ens va visitar un grup de camperoles i camperols preocupats per l’execució del projecte miner, ens van explicar que havien acudit a l’església i a institucions governamentals però ningú els havia escoltat; “veurem si vostés realment donen suport a les comunitats”, van manifestar».

El projecte El Dorado, situat en el municipi de San Isidro, seria segons els plans de l’empresa una mina subterrània i, com la majoria de projectes d’exploració i possible explotació minera a El Salvador, està situat dins de la conca del riu Lempa, el cos hídric més important del país i, en la zona nord, catalogada com una de les regions més pobres.

En principi, El Dorado pertanyia a Pacific Rim El Salvador (PRES), propietat total de Pacific Rim Mining Corporation, empresa canadenca; posteriorment, el projecte va ser adquirit per Oceana Gold, d’origen i capital australià.

Després de desenvolupar avanços en l’exploració i presentar febles estudis d’impacte ambiental que no donaven resposta a preguntes bàsiques com quanta aigua hi ha disponible en el lloc d’explotació i quins en serien els impactes a llarg termini en els recursos d’aigua subterrània, l’Estat va impedir que l’empresa continuara amb el projecte, negant-li el permís d’explotació.

Davant aquesta decisió, l’empresa minera va interposar una demanda contra l’Estat salvadorenc per 301 milions de dòlars davant el Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), situació que va aguditzar encara més la forta resistència social i ciutadana. L’escenari es va tornar advers per a PRES, que es va veure obligada a vendre les seues accions i a transformar-se finalment en una sèrie d’estructures territorials (Fundació El Dorado i Minerals Torogoz S. A. de C. V.) que van tractar de vendre la mineria com a solució als problemes de Cabañas i d’El Salvador.

I LA TERRA ES VA TACAR DE SANG… D’AQUELL POBLE VALENT

Després de diverses accions de conscienciació, sensibilització i mobilització social en comunitats de Cabañas, i després d’aconseguir una apropiació col·lectiva en defensa dels béns comuns de la naturalesa en l’àmbit comunitari, departamental i nacional, l’escenari es va complicar gradualment i l’empresa va respondre amb amenaces i mitjançant la divisió, el xantatge i la compra de voluntats polítiques com a principals estratègies per a aconseguir els seus objectius.

Els òrgans de govern i altres estructures privades de Cabañas es van aliar amb l’empresa minera i van donar l’esquena a la població i a les organitzacions que lluitaven contra les indústries extractives. Aquest escenari va portar al fet que organitzacions com ADES Santa Marta i la Unitat Ecològica Salvadorenca (UNES), juntament amb altres organitzacions, formaren el 2005 la Mesa Nacional Frente a La Minería Metálica (MNFMM), estructura que s’ha enfortit i que aglutina actualment 12 organitzacions de diverses parts del país que defensen la vida des d’un clar enfocament ambientalista.

  Els òrgans de govern i altres estructures privades de Cabañas es van aliar amb l’empresa minera i van donar l’esquena a la població i a les organitzacions que lluitaven contra les indústries extractives.  

En la mesura en què la lluita pel territori s’enfortia i les comunitats exigien el seu dret a un medi ambient sa, diversos lideratges plantaven oposició i acompanyaven la població en les seues justes lluites. No obstant això, també s’exposaven i es tornaven vulnerables als atacs de l’empresa minera que no es plantejava l’opció d’abandonar els seus interessos d’extracció de l’or i la plata de les terres de El Dorado.

Els qui van avançar es van convertir, per açò i per la incapacitat de les autoritats a brindar mesures de protecció, en les primeres víctimes d’un procés que bona part de la societat salvadorenca i entitats estatals veien a la distància. Marcelo Rivera, Ramiro Sorto i Dora Sorto (amb 8 mesos d’embaràs) van perdre la vida el 2009 per defensar les seues comunitats i amb elles la vida i la salut de les generacions presents i futures.

La taca de sang segueix fresca i la població continua exigint justícia davant la impunitat que es vesteix de funcionariat públic i operadors de justícia en el país.

PERÒ LES BATALLES CONTRA LA MINERIA ES GUANYEN EN UNITAT

Si bé el dolor per la pèrdua d’homes i dones de valentia comprovada i compromís amb la vida ha suposat redefinir mecanismes de seguretat més adequats per als lideratges, mai s’ha posat en dubte el compromís del moviment ambientalista salvadorenc per avançar en la defensa del territori i, per tant, de la vida.

El treball de promoció i educació per mitjà de gires i campanyes en l’àmbit comunitari, nacional i internacional, participació en congressos, marxes verdes, acompanyament i incidència per a l’aprovació d’una llei que prohibisca la mineria metàl·lica són mostres de la força del moviment social salvadorenc, enfortit per la solidaritat internacional de pobles amics que sempre van acompanyar les denúncies i exigències. Aquesta força és, a més, una crida constant a la cerca de la justícia social i jurídica i una derrota popular de la impunitat a El Salvador.

  La lluita per la defensa de la vida continua imperant, persones i col·lectius des del seu quefer diari aporten i reclamen respecte a la sobirania nacional.  

Una lluita que és justa i humana no pot més que donar triomfs i l’octubre de 2016 la Fiscalia General de la República anunciava que el CIADI havia dictat sentència en el cas de la demanda interposada per Oceana Gold-Pacific Rim. El Salvador havia guanyat i l’empresa havia de pagar a l’Estat 8 milions de dòlars per les despeses incorregudes; la justícia arribava amb comptagotes, però arribava, faltava la llei definitiva, restava la continuïtat de les lluites.

Uns mesos després, el 29 de març de 2017, les comunitats van explotar d’alegria. Amb 69 vots, l’assemblea legislativa havia aprovat la Llei de Prohibició de Mineria Metàl·lica a El Salvador, convertint-lo així en el primer país del món a prohibir una indústria tan contaminant del medi ambient. Amb llàgrimes en els ulls es va celebrar la victòria i es va retre homenatge a homes i dones que amb el sacrifici de la seua vida ens havien marcat el camí.

La incertesa, no obstant això, persisteix, perquè la impunitat i les seues ombres continuen generant temors. Les empreses es mantenen constantment a l’aguait esperant un escenari en què un relleu en el govern implique canvis que els permeten explotar i saquejar els nostres territoris. No obstant això, la lluita per la defensa de la vida continua imperant, persones i col·lectius des del seu quefer diari aporten i reclamen respecte a la sobirania nacional. Aquesta claredat reafirma que, encara que els núvols de la impunitat i la injustícia es mostren constantment, la població de Cabañas i El Salvador saben que un bon dia eixirà el sol i florirà la primavera.