Sobre la recent compra de Vegetalia per la transnacional Ebro Foods
M.ª Ángeles Fernández i J. Marcos
Traducció de Júlia Hosta Cuy
De l’arròs, la pasta i les salses, al seitan, el tofu i el tempeh. De l’agroindústria a l’agricultura ecològica. De les transnacionals als horts. Del consum voraç a l'assossegat. Dels acaparaments a les cures. L'adquisició realitzada per la transnacional Ebro Foods de l'empresa d'alimentació ecològica Vegetalia no és una operació financera convencional; és l'exemple més evident de l'entrada dels grans capitals financers a aquelles formes de consum que aposten per una alimentació basada en la sobirania alimentària i l'ecologia.
El nom sona proper, fresc i natural, però Ebro Foods amaga un conglomerat que opera en més d'una vintena de països i que està format per unes tantes altres empreses amb seu a Varsòvia, Terol o Nova Delhi. ‘L’on estem’ de la companyia suma una nova xinxeta a la comarca barcelonina del Moianès, la seu de Vegetalia, amb una masia de pedra i panells solars per a l'autogestió inclosos. Una de les grans empreses de l’agroindústria de l'Estat espanyol ha adquirit la pionera de l'alimentació ecològica. I no és casualitat.
De l'exposició Nuestras raíces unidas a la tierra. Fotos: Nuria González
Als voltants de 1986, Salvador Sala Druguet va decidir «donar un nou sentit a la seva vida» i compartir el seu «camí de desenvolupament» amb els altres, tal com explica en una entrevista de l'Asociación Vida Sana.
Seguint aquesta filosofia va fundar una de les primeres empreses d'alimentació ecològica, vegetariana i vegana d’Espanya, que comercialitza al voltant de 1500 productes, pionera en la fabricació de proteïna vegetal, que compta amb més de 80 treballadors i treballadores i que va facturar 11,5 milions d'euros l’any 2016, dos més que en l'exercici anterior.
Ebro Foods ha pagat 15 milions d'euros per adquirir-la. Per entrar al mercat del que representa. Un any abans ja havia mostrat la nova estratègia empresarial en comprar el grup francès Celnat, «pioner en el camp de l'alimentació biològica i un dels fabricants de cereals orgànics més importants de França», segons la nota informativa difosa en aquell moment. La companyia francesa, que va facturar uns 22 milions d'euros l’any 2015, va pagar 25,5 milions per «reforçar el seu posicionament en l'àmbit de la salut, atorgar una major rellevància al paper que la categoria Bio representa dins del grup i situar-se estratègicament en el marc de les noves tendències en alimentació», tal com van explicar llavors.
Va quedant clar: més que compartir una filosofia d'entendre l'alimentació i el consum, amb la compra d'aquestes dues importants companyies busca entrar en uns mercats aliens a la seva activitat ordinària. És a dir, volen guanyar més diners. Les seves xifres de negoci així ho confirmen: durant el primer trimestre de 2017, Ebro Foods ha obtingut un benefici de 51,6 milions d'euros, un 19 % més que l'any anterior. Unes xifres «positives», explica en una nota de premsa l'empresa, que no ha respost a les preguntes d'aquest mitjà: «L'encert en el posicionament de totes nostres grans marques, europees i nord-americanes, en els sectors de l'alimentació orgànica i el healthy food està possibilitant l'obertura d'una nova via de creixement per al grup, que ens situa a l'avantguarda de les noves tendències en alimentació. En aquest sentit, destaquem la incorporació de la societat Vegetalia, el passat mes de gener, dins el sector Bio de la companyia».
UN SECTOR EN AUGMENT
Les dades oficials confirmen que el consum de productes ecològics creix a Espanya. L’any 2015 es va acostar als 1500 milions d'euros (un 24,5% més respecte el 2014): «La despesa en productes ecològics ha crescut molt més intensament que la despesa en alimentació i begudes convencionals, estancada crònicament en els darrers anys», recull l'informe «Caracterización del sector de la producción ecológica española, en términos de valor y mercado, referida al año 2015» (disponible en PDF), publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
El document afegeix que «és indubtable que aquesta evolució de la demanda interior d'aliments ecològics acabarà animant a tota la gran distribució i a moltes grans indústries alimentàries a interessar-se per tenir en compte i atendre, cada vegada amb major competitivitat i promoció, aquest segment creixent del mercat agroalimentari espanyol». El moviment d'Ebro Foods no és casual.
Phil Howard, professor de la Universitat de Michigan i investigador en qüestions d'agricultura i alimentació, explica en una conversa amb aquest mitjà que «les grans empreses se senten atretes per la innovació i les taxes de creixement molt més altes en comparació amb la dels productes alimentaris convencionals. És més fàcil per a un gran conglomerat comprar una companyia que ha incorporat amb èxit una nova categoria de productes que invertir en innovació des de dins. Les grans companyies volen augmentar el seu poder en el futur, i aquestes adquisicions els donen el control sobre nous segments de mercat».
La tendència no és territorial. Segons el mateix informe, en els primers 15 anys d'aquest segle, el consum mundial de productes ecològics s'ha multiplicat gairebé per sis, passant d'11.500 milions d'euros l’any 2000 als 65.000 milions d'euros estimats pel 2015 (van ser 60.600 el 2014). El Ministeri també preveu que la tendència seguirà en augment perquè hi haurà «una implicació cada vegada major i més important de la indústria i la distribució convencionals en l'elaboració i venda de productes ecològics, davant la perspectiva de millors ràtios de consum i vendes».
MOVIMENTS DEL SECTOR
Es significativo que Amazon haya comprado Whole Foods, una cadena de supermercados con presencia de Estados Unidos, Canadá y Reino Unido, líder en la venta minorista de alimentos ecológicos.
El canvi de mans de Vegetalia confirma una tendència. L'empresa propietària de Cola Cao i Nocilla (Idilia Foods) ha comprat Biográ. Abans d’això, Natursoy, fundada per Tomás Rodó, soci inicial de Salvador Sala Druguet a Vegetalia, va ser adquirida pel conglomerat francès Nutrition&Santé. La multinacional Danone comercialitza a Espanya iogurts ecològics després d'adquirir una empresa dels Estats Units. La llista és llarga. De fet, als Estats Units, que marca la tendència, existeix un moviment de compravenda d'empreses amb etiquetes bio i ecològiques: Coca-cola o Kellogg són algunes de les quals ja tenen presència en el sector. «Totes les estadístiques indiquen que el consum de productes ecològics a Espanya està en alça i el gran capital està veient això com una oportunitat de negoci. Aquests productes són una via de diferenciació que està adoptant per poder competir», explica a aquesta revista Diego Roig, director de la consultoria Ecological.bio.
Les grans empreses agroindustrials, els fons d'inversió i la gran distribució tampoc s’escapen d'aquesta radiografia. És significatiu que Amazon hagi comprat, a canvi de 13.700 milions de dòlars, Whole Foods, una cadena de supermercats amb presència als Estats Units, el Canadà i el Regne Unit, capdavantera en la venda al detall d'aliments ecològics. A l'Estat espanyol, Amazon ja comercialitza plats ecològics de l'empresa Cocina Maruma. I Carrefour va obrir la passada primavera la seva primera botiga Bio a Espanya, en la qual ven els seus propis productes. D’altra banda, Spar també ha obert dues botigues similars a Canàries, mentre que El Corte Inglés ha creat una «illa» de productes ecològics.
Els canvis en la propietat no són només operacions financeres, sinó que impliquen canvis en els principis que estan darrere de la producció ecològica. Què passarà amb la sobirania alimentària, amb la vertebració del territori, amb el respecte envers el medi ambient, amb les cures, amb la proximitat…? «En el futur, tots aquests esforços per crear alternatives als productes de grans empreses i els seus impactes negatius seran absorbits per les pròpies grans companyies. Encara que temporalment alguns d'aquests impactes poden ser abordats», reflexiona Phil Howard.
Més optimista es mostra Diego Roig, qui considera que hi haurà espais tant per a les persones que consumeixen productes més convencionals com per a aquelles altres que tenen en compte els principis de l'alimentació ecològica. I matisa: «És positiu el fet que hi hagi productes ecològics a les grans empreses, perquè dóna visibilitat i suposa l'entrada en llocs on fins ara no era possible; encara que si això suposa que s'equiparin a la forma de funcionar del sistema agroalimentari, pot ser un risc».
El repte no sembla senzill observant el cas d'Ebro Foods. Qui és aquesta empresa? Quins principis la sustenten?
UN PERFIL DUBTÓS, EBRO FOODS
Les dades confirmen que l'objectiu d'Ebro Foods és obtenir més beneficis i sumar més i més guanys cada any. Per aconseguir-ho, les seves estratègies han estat diverses, algunes mancades d'ètica i oposades als principis de l'agricultura ecològica i de la sobirania alimentària. De fet, com a agroindústria transnacional, l'activitat i la forma de funcionar d'Ebro Foods provoquen una sèrie d'impactes com els de la seva planta arrossera al Marruecos.
Un informe de Veterinarios Sin Fronteras fa ressò de la denúncia de les comunitats camperoles de la localitat marroquina de Chlihate sobre l'ocupació de terres i de recursos naturals per part de la transnacional arrossera: «En una zona d'una alta riquesa agrícola, amb terres molt fèrtils, la població no només s'ha quedat sense feina, sinó també sense terres on produir aliments. L'ocupació per part d'Ebro Foods de les poques terres que envoltaven el poble va ser la gota que va fer vessar el got d'una clara vulneració del dret a l'alimentació de la població local provocada per l'empresa i afavorida pel govern marroquí». El resultat d'aquesta indústria ha estat, recull l’ONG, més pobresa i emigració.
Ebro Foods desarrolla estrategias diversas, algunas carentes de ética y opuestas a los principios de la agricultura ecológica y de la soberanía alimentaria.
Maite Navalón Gómez relata en el seu treball de fi de grau, publicat prr la Universitat Politècnica de València, que un dels impactes més importants que genera aquest gegant és el control que exerceixen dins del sector i que fa impossible la competència de productes autòctons o ecològics». De fet, l’any 2013 l’empresa va ser condemnada per pactar preus. El País recull que «ser el líder mundial d'en arròs i el segon en pastes permet a Ebro estar en òptimes condicions per negociar preus dels cereals bàsics per als seus productes». En les seves conclusions, Navalón apunta que «les agroindústries no generen benestar social ni riquesa per a la societat, no generen ocupació digna ni respecten la sobirania alimentària».
Tampoc promouen la vertebració de territoris rurals, ni fomenten relacions basades en les cures ni la sostenibilitat; les seves pràctiques estan regides per principis neoliberals, com les que apliquen els fons d'inversió o les complexes teranyines formades per interessos empresarials i especulatius.
Ebro Foods és una societat participada i dirigida per Antonio Hernández Callejas. Entre els seus accionistes destaca un 10,3 % de fons estatals públics, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI); el 10 % de la família March (mitjançant Corporación Financiera Alba); i un altre tant per cent de Damm. Aquesta cervesera pertany a una de les famílies, els Carceller, que apareixen a la llista Forbes i que va fer fortuna durant la dictadura franquista. Havent estat condemnada per diversos delictes contra la Hisenda pública, està també vinculada papeles de Panamá, segons algunes informacions. L'actual vicepresident d'Ebro Foods, Demetrio Carceller, va evitar la presó després de pagar una multa.
Seguint amb l'accionariat, destaca també el 7,9 % que està en mans dels hereus de Juan Luis Gómez-Trenor Fos (mort recentment, fva ser un dels homes forts de Coca-cola a Espanya i un dels més rics del país, segons Forbes), així com la presència de la família del president Hernández Callejas: d'una banda, a través d’Hercalianz Investing Group (que controla una part de l'Institut Hispànic de l’Arròs i que està representada en el Consell d'Administració per Félix Hernández Calleja, germà del director de Ebro Foods) i, d'una altra, pel Grupo Tradifín (vinculat també a l'Instituto Hispánico del Arroz i representat per Blanca Hernández, exconsellera de Prisa). La també presidenta de la Fundació Ebro gestiona el fons d'inversió que controla Soixa, la sicav familiar, instrument financer amb el qual només paguen un 1% d'impostos.
La vinculació amb fons públics d'aquesta transnacional no arriba només a través de la participació del Ministeri d'Hisenda amb la SEPI en el seu accionariat, sino també amb subvencions directes com les de la Política Agrària Comuna (PAC). La família Hernández es va embutxacar l’any 2016 més de 28 milions d'euros, mentre que la família Carceller va sumar més de 9 milions.
Fins a l'any 2010 no es va publicar per primera vegada la llista de les persones o entitats beneficiàries d'aquestes ajudes europees i es va fer amb molta oposició tenint en compte els noms que amagava. Les famílies presents a Ebro Foods s’enduen part d'aquests fons, que van néixer per recolzar les estructures agrícoles i espantar el fantasma de la falta de recursos durant la postguerra mundial. L'experta en política ambiental i agrària de l'Asociación Trashumancia y Naturaleza, Concha Salguero, explica que «la PAC s'ha convertit en una política financera, hi ha molts grups d'interès darrere de les subvencions. Si furgues en les empreses, al final trobes el sector financer darrere».