Txema González Galán
Agricultor en Gaza / Mundubat
«La confiscació de terra, les ordres de demolició, el mur de separació, els assentaments, els diferents checkpoints, la prohibició de transitar per determinades zones... són pràctiques habituals de l’ocupació israeliana per a prohibir l’accés del poble palestí a les seves terres. La sobirania alimentària és un dels drets humans dels quals es priva al poble palestí i afecta la majoria de les persones i la situació socioeconòmica de Palestina en general», afirmen des de La Via Campesina a Palestina. Per denunciar els incompliments dels tractats internacionals per part de l’Estat d’Israel, anem a prestar especial atenció a la realitat agrícola analitzant la cadena que va des de la producció fins a la comercialització.
Les relacions econòmiques entre Palestina, Israel i l’Estat espanyol estan configurades dins de les directrius generals de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea (UE) i específicament englobades en la coneguda com a «política de veïnatge», que inclou els països mediterranis i del Pròxim Orient. Dins d’aquest marc, l’Estat d’Israel exporta productes d’origen agrari als nostres mercats basant-se en acords comercials d’obligat compliment que són violats de forma flagrant, ja que gran part de la producció agrària d’Israel es desenvolupa dins de territoris ocupats il·legalment, dels que ha estat desposseïda per la força la població palestina originària. D’aquesta forma, els objectius estructurals de la política exterior europea (el manteniment de la pau, la seguretat internacional, el foment de la cooperació internacional, la consolidació de la democràcia i el respecte dels drets humans) entren en greu contradicció.
EL ROBATORI DE LA TERRA FÈRTIL
Començant per la tinença i l’ús de la terra, s’ha de denunciar que el 63 % de les terres agrícoles de Cisjordània estan ubicades a l’anomenada zona C, una de les tres zones regulades pels Acords Internacionals d’Oslo, però sota control civil i militar d’Israel, raó per la qual la població palestina no pot realitzar cap activitat sense el permís de l’Administració civil, una part integral de l’exèrcit israelià. Precisament, és en aquesta zona fronterera on s’ubiquen les zones més fèrtils, entre elles la vall del Jordà, amb més de 36 assentaments de colons, i controlada en un 94 % per Israel. Respecte a Gaza, l’assetjament israelià ha destruït quasi totalment l’agricultura i limitat la pesca a 6 milles de costa (en contra de les 20 que hi estableixen els Acords d’Oslo), on tot i això es produeixen freqüents detencions i atacs armats a pescadors per part d’Israel.
La UE mostra una actitud excessivament tolerant cap a la vulneració dels acords per part d'Israel.
En l’actualitat, i segons dades de l’Autoritat Nacional Palestina, només el 15 % de la terra és cultivat per mans palestines. Els mecanismes utilitzats per les autoritats israelianes per apropiar-se d’aquestes terres agràries són:
• Apropiació de la tierra por motivos de seguridad y para usos militares. El 30 % de la tierra palestina situada en las zonas más fértiles para el cultivo tienen uso militar.
• Expropiacions per motius de necessitats públiques, com la construcció d’infraestructures per a ús de la ciutadania israeliana
• Apropiació de les terres que es consideren abandonades a través de certa interpretació de la llei otomana, que ho permet. Però val a dir que en moltes ocasions les terres s’han deixat de cultivar perquè els camperols palestins tenen dificultats serioses per accedir-hi físicament com a conseqüència de les restriccions a la lliure circulació de les persones a través dels denominats checkpoints, les limitacions o la prohibició de transitar per algunes carreteres, el mur de separació de més de 800 quilòmetres, etc.
Si mirem l’agricultura en la seva globalitat, a més d’aquesta usurpació de terra, podem identificar nombroses injustícies i incompliments de la legislació internacional:
• Condicions laborals d’explotació per als treballadors i les treballadores palestines, a més de l’assetjament a la petita pagesia independent.
• Israel controla i limita la utilització de fertilitzants, adobs i tecnologia necessària per al bon funcionament de les plantacions en zones àrides.
• Israel executa nombroses demolicions d’infraestructures de producció, així com la tala de plantacions (especialment d’oliveres, un cultiu amb un enorme valor econòmic i simbòlic per al poble palestí) o el robatori de collites; a més de l’apropiació planificada dels aqüífers palestins.
• A Gaza, els residus de fòsfor i casquets d’artilleria dels atacs regulars d’Israel causen grans danys a la terra agrícola i a les collites i ocasionen un seriós impacte sobre la salut.
• Les exportacions de productes agrícoles palestins són summament complicades, Israel crea obstacles infinits per assegurar que es mantinguin al mínim. Els endarreriments i els procediments d’inspecció administratius injustos a les terminals d’exportació redueixen la qualitat i agreguen costos.
• Els llocs de control impedeixen freqüentment que els productes agrícoles arribin als mercats locals, augmenten els costos de transport i, sovint, el resultat és que els productes es podreixen mentre dura el trànsit.
• Les companyies agrícoles israelianes inunden el mercat palestí amb els seus productes barats, inclús en els moments en què la producció local palestina està en el seu apogeu, contribuint més encara a la ruïna de l’agricultura.
«L’impacte de l’ocupació en les àrees de la vall del Jordà i dels voltants, amb els checkpoints, provoca endarreriments per arribar al mercat i sovint suposa la pèrdua dels cultius i molts perjudicis per als agricultors. Les pràctiques israelianes ens prohibeixen arribar a les nostres terres; de 6 h a 18 h no es pot circular, també alguns cops tallen les fonts d’aigua i això ens suposa pèrdues enormes en el sector agrícola», explica Sulieman Yousef Zbeidat, agricultor de Cisjordània.
Camperols palestins, fotos cedides por La Via Campesina de Palestina
«MADE IN ISRAEL»
Els productes agrícoles produïts pels colons en territoris ocupats, principalment verdures, cítrics, patates i dàtils (cultivats a la vall del Jordà, una de les zones més fèrtils de Palestina) són empaquetats i preparats per a ser exportats sota el fals lema «Made in Israel», la qual cosa, com hem vist, amaga múltiples violacions del dret internacional. Els Acords d’Oslo van establir clarament que l’exportació de productes agrícoles per part d’empreses israelianes ha d’expressar obertament la seva procedència. Però és que, a més, aquests productes arriben a la UE aprofitant l’Annex agrícola de l’Acord d’Associació que permet l’entrada de productes originaris d’Israel lliures d’aranzel.
En aquest aspecte s’han produït certs avanços en el si de la UE. El novembre de 2015, es va aprovar un sistema d’etiquetatge específic per als productes que provenen dels territoris ocupats amb l’objectiu de distingir entre els fabricats o cultivats dins les fronteres d’Israel internacionalment acceptades i els fabricats en zones sota ocupació des de la guerra de 1967. En resposta a aquestes polítiques, l’Estat d’Israel va trencar les seves relacions diplomàtiques amb la UE durant tres mesos, que van ser represes el 12 de febrer de 2016.
En definitiva, la UE, i en conseqüència l’Estat espanyol, haurien d’assumir posicions menys tolerants enfront de les polítiques agrícoles d’Israel basades en l’ocupació, l’expropiació i la desinformació. Aquestes polítiques de l’Estat d’Israel violen els drets humans de la població palestina, usurpant les seves terres i controlant, al mateix temps, la seva pròpia sobirania política i alimentària, convertint l’agricultura israeliana en una arma de guerra i ocupació en què el camp de batalla és el medi rural palestí.
BDS, UNA EINA DE RESISTÈNCIA
Per BDS País Valencià
Enfront de la passivitat de la comunitat internacional, l’avanç de la colonització i després d’una històrica crida d’una gran coalició de grups palestins, neix el 2005 la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel agafant com a model la que en els anys vuitanta va aconseguir tombar el règim d’apartheid sudafricà.
La campanya, coordinada per la mateixa societat civil palestina a través del Comitè Nacional de Boicot (BNC), i amb el suport de La Vía Campesina de Palestina, té com a objectiu que Israel compleixi amb el dret internacional i els drets humans, és a dir: fi de l’ocupació i enderrocament del mur, reconeixement del dret al retorn dels refugiats palestins i fi de l’apartheid.
En l’àmbit agrícola, la campanya de boicot es centra en les companyies exportadores de productes agrícoles que es beneficien de les polítiques d’apartheid i de l’ocupació dels territoris. Vaixells plens d’aquests productes —bàsicament fruits secs, com el dàtil de les varietats medjoul, barhi i deglet nour (en gran part cultivats en àrees ocupades de la vall del Jordà, en els Alts del Golà i en assentaments colonials il·legals)— arriben als ports de Barcelona i València setmanalment a través d’empreses com ZIM per després ser distribuïts al mercat (tant convencional com ecològic) per Mehadrin, King Solomon, Jordan River o empreses locals. S’han venut o es venen a El Corte Inglés, AhorraMas o Consum. Així mateix, empreses israelianes punteres en el reg per degoteig, com Netafim, tenen la seva seu al nostre territori, en concret, al polígon industrial L’Oliveral del municipi valencià de Riba-roja. Netafim s’ha creat històricament a través d’acords amb assentaments colonials (kibbutzim) establerts per tropes que van dur a terme la neteja ètnica de Palestina. També treballa per desenvolupar zones del desert del Negev, on actualment es practica el desplaçament forçós de poblacions beduïnes.
Els boicots són un mitjà cívic per canviar situacions d’injustícia i violència institucional i avançar cap a la justícia i la pau. Des del BNC se’ns proposa que boicotegem a aquestes companyies còmplices amb l’apartheid evitant comprar els seus productes i demanant a comerços i empreses que no els distribueixin. Són fàcilment identificables, és suficient amb donar una ullada a l’etiqueta, marca «origen: Israel».
PER A SABER-NE MÉS
Comercializando Injusticia. Las relaciones comerciales entre Israel, País Vasco y Navarra en el sector agroalimentario. Fundación Mundubat i Pausu Media. PDF disponible
Cultivando Injusticia. El comercio internacional con las compañías agrícolas israelíes y la destrucción de la agricultura palestina. Publicat per organitzacions agrícoles i de la societat civil palestina. PDF disponible